Blogia
el cajón de las metáforas

Tothom em pregunta si estic nerviosa. M'havia imaginat aquest moment morta de por i d’incertesa, però em sorprenc a mí mateixa amb una pau interior i una calma que no he tingut mai en els moments importants. Pren-t’ho com si anessis a una festa a conèixer a l’amor de la teva vida. T’espero, fill meu, amb tota l’alegria i l’esperança. M’has donat força en els moments més durs i junts hem crescut sent un part de l’altre, i això ja no canviarà mai. Em sento, per fi, preparada per ser mare, per trastocar tots els meus hàbits, rutines, necessitats, somnis i prioritats i viure aquesta emocionant aventura que començarà quan decideixis néixer. M’he preparat aquest moment durant mesos per viure’l intensament i sé que potser no serà com jo voldria: però no importa, res espatllarà el fet de tenir-te per fi als meus braços. Confio en el meu cos, que t’ha protegit i cuidat durant tot aquest temps, ara em tocarà fer-ho a mi, i junts et portarem al món. Quan tu vulguis, petit Axel, està tot a punt: i no saps com desitjo veure’t la carona.

0 comentarios